Des del romanticisme vuitcentista, fins a les darreres produccions audiovisuals de consum fast-food, el període medieval, amb els seus cavallers, les donzelles, els castells, els tornejos, els ordes de cavalleria… continua seduint les noves generacions:
– I a tu quan t’agradaria haver viscut?
– Oh!, a mi m’hauria agradat ser un cavaller/donzella medieval i viure en un castell.
Una qüestió que tots hem plantejat alguna vegada quan érem menuts (o no tan menuts) i que, en realitat, el que volia aclarir era a quin plató de Hollywood ens hauria agradat passar una estona.
Deixant de banda que hom s’imagina invariablement vivint entre la classe privilegiada del passat i no pas formant part d’una colla d’arreplegadors de fems (gràcies Monty Python) la vida als castells medievals no sempre era tan glamurosa/súper/txupi/guai/cool com ens pot semblar a la primera pensada.
Sense calefacció, ni aigua calenta (ni freda, de fet), sense finestres, ni lavabos, sense paper higiènic, sense sabó per treure’s les incrustacions de les vellositat anals, sense pasta dental (i ben aviat sense dents), sense tàmpax, sense compreses, sense preservatius, sense píndoles, sense metgies contra les puces, els polls, les paparres, les xinxes, la sarna, la solitària i els cucs intestinals.
I el pitjor de tot, sense Facebook.
Una època apassionant que val la pena no oblidar. Humilment proposo a l’amable lector d’aquest bloc que repassem junts alguns grans clàssics medievals que són rebesavis nostres: la inseguretat, l’aïllament dels llogarrets, la violència dels senyors de la guerra feudals, el dret de cuixa, les tàvegues on es repodrien els indignats de l’època… com a familiars que som, els tenim un deure de record.
Valoracions
Ja que has arribat fins aquí… sisplau valora aquesta entrada. Tens el codi de valoracions a la dreta.
[starratingmulti id=1 tpl=12 style=’crystal’ average_stars=’soft’]